Aquesta setmana us presento una autèntica llegenda del folk i el rock britànic: Roy Harper. Cantautor i guitarrista anglès, és considerat una de les figures més singulars i influents del folk i del rock progressiu del Regne Unit. Nascut el 1941 a Manchester, ha desenvolupat una trajectòria allunyada dels circuits comercials, fidel a una concepció de la música basada en la llibertat creativa, la poesia i el compromís artístic.
Durant les dècades de 1960 i 1970 es va consolidar com una veu única gràcies a unes composicions que combinaven crítica social, reflexions filosòfiques i una sensibilitat especial per la natura i la condició humana. El seu estil de guitarra, complex i inconfusible, i unes lletres d’una gran profunditat, el van convertir en un referent per a tota una generació de músics.
Precisament la força de les seves lletres és un dels aspectes més celebrats de la seva producció. Entre les seves influències literàries destaca el poeta romàntic anglès John Keats, una empremta que es reflecteix en la riquesa poètica de les seves cançons. Les seves composicions aborden qüestions socials, polítiques i existencials, fet que ha convertit la seva obra en una referència per als seguidors del folk i del rock alternatiu.
Malgrat no assolir mai un èxit comercial comparable al d’altres artistes de la seva generació, Roy Harper ha gaudit d’un enorme prestigi dins del panorama musical britànic. La seva influència ha estat reconeguda per artistes com Kate Bush, Jimmy Page, Robert Plant, Ian Anderson i Pete Townshend. Fins i tot va col·laborar amb Pink Floyd com a cantant a «Have a Cigar», del disc ‘Wish You Were Here’, i Led Zeppelin li va dedicar la cançó «Hats Off to (Roy) Harper», inclosa en el seu tercer àlbum.
Harper ha publicat 22 àlbums d’estudi i deu en directe. El seu treball més recent és ‘Man & Myth’, aparegut el setembre de 2013. Després de més de seixanta anys de carrera continua en actiu, mantenint una trajectòria marcada per la coherència, la creativitat i la independència.
Al vídeo podeu escoltar la cançó «The Same Old Rock», de l’àlbum ‘Stormcock’ (1971). Qui toca la guitarra elèctrica en aquesta peça és Jimmy Page, que hi apareix amb el pseudònim «S. Flavius Mercurius» per raons contractuals.
Leave a Reply