El pianista de les emocions complexes

De tant en tant comparteixo amb vosaltres descobertes de l’escena musical contemporània que m’han cridat especialment l’atenció. M’interessa endinsar-me en aquest univers sonor perquè sempre hi trobo propostes que em sorprenen. 

Aquesta setmana us convido a descobrir Joep Beving, un artista que ha demostrat que la senzillesa pot ser profundament emotiva. Amb el piano com a únic protagonista, crea melodies plenes d’expressivitat i emoció, allunyades del virtuosisme, en una proposta que ell mateix defineix com a «música simple per a emocions complexes». 

Nascut a Doetinchem (Països Baixos) l’any 1976, Beving no va seguir el camí habitual dels grans pianistes. Tot i formar-se al Conservatori d’Enschede, durant anys va deixar la seva carrera artística en un segon pla per dedicar-se al món de la publicitat, en el qual componia música per a anuncis. Aquella etapa professional, lluny d’allunyar-lo del piano, li va permetre madurar creativament fins que va decidir recuperar la seva vocació musical. 

Entre les seves influències hi ha noms com Max Richter i Philip Glass, però també compositors clàssics com Erik Satie i Claude Debussy, referents que comparteixen una aproximació basada en la subtilesa i la capacitat evocadora del so. 

L’any 2015 va enregistrar a casa seva el seu primer disc, ‘Solipsism’, utilitzant un antic piano vertical que havia heretat de la seva àvia. El projecte havia nascut gairebé com un exercici personal, sense grans pretensions comercials, però la resposta del públic va superar totes les expectatives. Peces com «Sleeping Lotus» o «The Light She Brings» van connectar profundament amb els oients. 

Amb ‘Prehension’ (2017), Beving es va incorporar al prestigiós segell Deutsche Grammophon i va aprofundir en qüestions relacionades amb la naturalesa humana i les emocions compartides. El piano continuava ocupant el centre del seu discurs musical, però amb una paleta sonora més rica i una càrrega dramàtica més evident. 

Dos anys més tard arribaria Henosis (2019), probablement el seu treball més ambiciós fins aleshores. En aquest disc va incorporar textures electròniques i arranjaments orquestrals que ampliarien el seu llenguatge musical. Amb ‘Hermetism’ (2022), en canvi, Beving retornaria a una sonoritat més íntima i reflexiva. 

Posteriorment, ha continuat ampliant el seu univers creatiu amb nous projectes, entre els quals destaquen ‘Vision of Contentment’ (2024), en col·laboració amb Maarten Vos, i el seu darrer àlbum publicat, ‘Liminal’ (2026), inspirat en el llibre ‘Wild Renaissance’, de Guillaume Logé. 

Un cop llegida la recomanació, us convido a aturar-vos, escoltar amb calma les notes de piano de Joep Beving en la peça que acompanya aquest vídeo, «Ab Ovo», i deixar-vos-hi portar.

Marià Arbonés

Marià Arbonés

Un autor d’aquest lloc.

Leave a Reply